I Cicle de Conferències d'Onomàstica: Antroponímia i Toponímia

Banner conferencia 

El Servei Lingüístic de la UIB, a través del Gabinet d’Onomàstica, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística, organitza, al llarg de 2021, un cicle de conferències en línia sobre antroponímia i toponímia, com a manera de donar continuïtat a les Jornades d’Onomàstica: Antroponímia i Toponímia, de les quals s’han fet 29 edicions.

Enguany, a causa de la pandèmia, hem decidit canviar el format de jornada pel de cicle de conferències, per donar sortida als estudis dels especialistes sobre antroponímia i toponímia, conscients de la importància de la formació específica.

El cicle consistirà en una conferència mensual a través de plataforma digital a càrrec d’especialistes i estudiosos reconeguts d’aquest àmbit.

Cal dir que les conferències es publicaran en format digital, igual que les Jornades, al web del Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic.

El nostre desig per a l’any 2022 és poder celebrar la XXX Jornada d’Onomàstica: Antroponímia i Toponímia d’una manera especial, amb un recorregut per aquests trenta anys de jornades: llocs, participants, públic, records, imatges..., i amb una valoració del que han representat aquestes tres dècades.

Dates: les conferències seran mensuals, durant els mesos de febrer, març, abril, maig, juny, setembre i octubre de 2021.

Modalitat: en línia, a través de la plataforma Zoom (enviarem l’enllaç que us permetrà unir-vos a la conferència abans que comenci).                             

Durada: 1,5 hores                 Idioma: català

Destinataris: atès el caràcter interdepartamental del camp d’estudi de l’onomàstica, les conferències s’adrecen, sobretot, als estudiosos i als interessats en la Geografia, la Història i la Filologia, i als membres de la comunitat universitària i el públic en general.

Activitat: oberta a totes les persones interessades, amb inscripció prèvia. Es lliurarà un certificat d’assistència després de cada conferència, sempre que l’assistent s’hi hagi inscrit i es comprovi que n’ha estat pendent.

Formulari d’inscripció (actiu)

Programa definitiu

Per a qualsevol informació o aclariment, podeu adreçar-vos a <jornada.onomastica@uib.cat>.

Organització: Gabinet d'Onomàstica del Servei Lingüístic

Col·laboració: Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears

PROGRAMACIÓ

 cartell trencadors

Conferència 1: dimecres, 24 de febrer

16-17.30 hores. Conferència: «Els trencadors de marès en la toponímia. El cas de s’Arenal i Son Sunyer (Palma)».

Conferència a càrrec de Dídac Martorell Paquier.

Enllaç al vídeo

Resum: S’Arenal i Son Sunyer constitueixen un bloc territorial particular conformat per una geomorfologia comuna de sòl de marès. Aquesta circumstància ha originat que nombrosos trencadors de marès s’hi traslladassin des de l’edat mitjana fins a mitjan segle XX a explotar el sòl i formassin una geografia antròpica mitjançant pedreres de distinta tipologia. Aquests moviments vinculats al treball del marès han produït històricament significacions i resignificacions de l’espai, i han format una xarxa de cada vegada més densa de topònims, molts dels quals són producte directe dels malnoms de la societat naixent al segle XX i la indústria de la construcció que l’acompanyava. En aquesta conferència es proposa una lectura en clau diacrònica sobre les derivacions toponímiques de la presència de trencadors de marès als barris i pobles de s’Arenal i Son Sunyer, des de la doble mirada de l’extern i l’intern i partint del punt de vista de la territorialització de l’espai i les relacions de poder. Per altra banda, es presentarà un recull toponímic inèdit sobre l’espai de pedreres de Son Sunyer i se n’analitzaran els aspectes lingüístics.

cartell nomenclator

Conferència 2: dimecres, 24 de març

16-17.30 hores. Conferència «El projecte del Nomenclàtor mundial: metodologia i criteris».

Conferència a càrrec de Joan Anton Rabella i Ribas.

Enllaç al vídeo

Resum: El Nomenclàtor mundial és un projecte de la Comissió de Toponímia de Catalunya que té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, etc.). Per aquest motiu, en la determinació del corpus toponímic es prioritzen les formes d’ús més general que permeten la identificació adequada dels topònims i la seva localització geogràfica, ja siguin adaptades al català (Milà, en italià Milano) o en la llengua originària (Oxford) quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no hi té un ús consolidat. Tanmateix, a mesura que s’ha avançat en la realització d’aquest projecte s’ha pogut comprovar que, més enllà dels exònims amb una tradició històrica en català, hi ha una gran complexitat de casos i situacions, que s’han provat de tractar de manera regular sempre que ha estat possible.

La presentació se centrarà a exposar les principals situacions conflictives i els criteris que ha seguit la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica, que ha estat l’encarregada d’analitzar la toponímia des del punt de vista lingüístic. Vol ser, per tant, sobretot una mostra de la complexitat d’un dels aspectes menys tractats de la toponímia en l’àmbit català, l’exonímia, i d’un projecte que té la finalitat d’oferir una eina útil per als casos més generals (el resultat final inclourà al voltant de 7.000 topònims). En aquest mateix sentit, la realització del Nomenclàtor mundial ha permès constatar la dificultat d’aconseguir unes propostes toponímiques sistemàtiques en un camp tan ampli i divers (en què cal tenir en compte els diversos graus d’adaptació dels topònims en català, l’existència de topònims amb més d’una denominació, els contactes de llengües i els diferents graus de reconeixement d’aquestes llengües, l’aplicació de sistemes diferents de transcripció, etc.).

imatge 3a conferència

Conferència 3: dimecres, 28 d'abril

16-17.30 hores. Conferència «Els cognoms de les Illes Balears. Aproximació històrica i lingüística».

Conferència a càrrec de Gabriel Bibiloni Cañellas.

Enllaç al vídeo

Resum: Els cognoms tradicionals de les Balears, en la major part, són els que portaren els colons que repoblaren les Illes després de les conquestes catalanes de 1229 (Mallorca), 1235 (Eivissa) i 1287 (Menorca). En el moment de la repoblació (segles XIII i XIV) es culminava el procés de fixació dels cognoms, sortits tots d'un sobrenom que era habitual en tota la població d'ençà sobretot del segle XI. Aquests sobrenoms esdevinguts cognoms eren toponímics (indicaven la procedència dels portadors o els seus avantpassats), patronímics (feien referència al nom del pare), noms d'oficis o càrrecs i mots descriptius. Alguns cognoms de les Balears s'han format a les mateixes illes, sobretot a partir de sobrenoms referits a topònims insulars, i altres s'han incorporat al repertori amb la vinguda d'immigrants italians, francesos, anglesos o espanyols. Són interessants fenòmens lingüístics com la feminització o masculinització o la generació de topònims a partir de cognoms.

cartell antroponimia 4a conf

Conferència 4: dimecres, 26 de maig

16-17.30 hores. Conferència «Els prenoms catalans, entre la tradició antroponímica i la innovació onomàstica».

Conferència a càrrec d’Albert Turull Rubinat.

Enllaç al vídeo

Resum: Es tracta d’oferir un panorama global de l’evolució històrica i de la realitat actual d’un dels tipus bàsics de noms personals o antropònims: els prenoms (també anomenats per tradició noms de fonts, de pila, de baptisme, etc.). Això inclou una tipologia lingüística tant de caire semàntic (noms transparents i noms opacs, etc.) com de caire morfolèxic (noms simples, noms composts, noms derivats), i naturalment una visió històrica (etimologia i significats originaris dels prenoms, segons els estrats historicoculturals que fan al cas), però igualment una visió de caire pragmàtic: origen, expansió i evolució de les modes antroponímiques, l’equilibri (o el desequilibri) entre els noms històrics i els de difusió recent, entre els noms locals i els exòtics, sense descuidar l’actualitat dels hipocorístics normalitzats, dels noms creats ex novo, dels adaptats des d’altres llengües o altres àmbits (inclosa la toponímia), dels ambigus (quant a la filiació lingüística o quant a gènere), etc., sempre en referència als prenoms actualment en circulació dins l'àmbit lingüístic català.

Img 5a conf

Conferència 5: dimecres, 23 de juny

16-17.30 hores. Conferència «Inventaris onomàstics als Països Catalans. Estat de la qüestió».

Conferència a càrrec de Pere Navarro Gómez.

Resum: Els inventaris onomàstics municipals integrals recullen els topònims i els antropònims tant actuals com pretèrits d’una localitat concreta amb l’objectiu de salvaguardar el patrimoni immaterial que representen els noms de lloc i de persona d’un territori lligat a una comunitat humana concreta. Els inventaris integrals se serveixen tant de fonts orals —a través del treball de camp amb els informants—, com de la consulta de documentació manuscrita o impresa.

Des de la primera monografia onomàstica duta a terme a casa nostra —la de Sant Pere de Ribes, 1936, de Cristòfor Cardús— fins a la darrera —la de la Torre de l’Espanyol, 2020, de Sílvia Veà—, es comptabilitzen més de dues-centes monografies onomàstiques municipals arreu dels territoris de llengua catalana.

Les dues zones que sobresurten amb un nombre d’inventaris onomàstics municipals publicats són les del Vallès Oriental i del Camp de Tarragona i el Priorat. A dia d’avui, tots els territoris compten amb monografies onomàstiques municipals, des de l’Alguer fins a la Franja d’Aragó, i des de la Catalunya del Nord fins al sud del País Valencià.

 cartell cicle

Conferència 6: dimecres, 22 de setembre

16-17.30 hores. Conferència «Les problemàtiques patronímiques a la Catalunya del Nord i la francesització dels cognoms (segles XV-XXI)».

Conferència a càrrec de Joan Peytaví Deixona.

Resum: Es farà un repàs històric de la patronímia a la Catalunya del Nord entre el final de l’edat mitjana, moment en què es fixen els cognoms, i l’inici del segle XXI. Es parlarà de la fixació dels patrònims, la feminització, la doble cognominació, la transmissió dels cognoms per les dones, entre altres particularitats que es comparteixen amb molts indrets de la geografia catalanoparlant. També es dedicarà una part de l’exposició a explicar i exemplificar com el canvi d’Estat al segle XVII a causa del tractat dels Pirineus i la partició de Catalunya va tenir repercussions escrites en els cognoms però només a partir del segle XVIII. Més endavant es tractarà de com la francesització progressiva a partir del final del segle XIX i les subsegüents interrupció i substitució lingüístiques del segon terç del segle XX han canviat en el decurs dels cent darrers anys fins a la pronúncia dels cognoms catalans, locals i importats. Entre problemes d’identitat, aberracions i desconeixement de la història i de la llengua, els cognoms catalans de més enllà de la serra de l’Albera també han experimentat canvis en diversos sentits.

 cartell cicle

Conferència 7: dimecres, 6 d'octubre

16-17.30 hores. Conferència «L’onomàstica de la Torre de l’Espanyol, l’inventari».

Conferència a càrrec de Sílvia Veà Vila.

Resum: La confecció dels inventaris onomàstics és una tasca urgent en els nostres dies. Amb el canvi social que va suposar l’abandó del treball de la terra en favor d’altres tipus de feines, s’estroncà la transmissió oral dels noms de lloc, i la majoria dels topònims poden acabar desapareixent juntament amb la darrera gent que es va dedicar a conrear les terres del nostre país. Per això cal posar fil a l’agulla de manera imperiosa i recollir per escrit tota aquesta informació que està condemnada a desaparèixer en breu si no s’hi posa remei. I aquesta informació no se cenyeix a la coneixença d’uns quants noms propis, sinó que fa referència a la nostra llengua, al nostre paisatge, a la nostra història, a la nostra societat, a la nostra manera de veure el món i a un llarg etcètera d’àrees de coneixement ben diverses.

L’Onomàstica de la Torre de l’Espanyol, I Premi d’Investigació Ramon Amigó i Anglès (2016-2018), és fruit de la voluntat de preservar topònims i antropònims dels pobles i ciutats dels Països Catalans.

En aquesta conferència es parlarà de com es fa un inventari onomàstic, de la funció que vol desenvolupar el Premi d’Investigació Ramon Amigó i Anglès i d’alguns dels topònims i antropònims recollits a la població de la Torre de l’Espanyol, a la comarca de la Ribera d’Ebre.

logoSL

Logo DGPOLING