Observacions sobre l'ortografia dels cognoms

Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich , Prohens , Reynés o Thomàs ).

En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré , Caballé o Sardá ) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol ). S'ha de dir, però, que el repertori de cognoms conserva més integritat a les Illes Balears que a altres llocs dels Països Catalans.

Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies ( Antich , Prohens , Reynés Thomàs ), com la modernització i adaptació a les normes vigents ( Antic , Proenç , Reiners , Tomàs ). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions ( Pinya , Rossinyol ), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual.

Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia , Busquets per Bosquets , Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig .

Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) el Servei Lingüístic recomana la regularització absoluta ( Son Lledó , Son Arboç , Can Maçanet ).